El primer dia

Hauria de programar alguna cosa per demà... Torna a ser el primer dia. Quines vacances hem fet ara? A sí, les de l’hivern, després de les de Nadal. I encara em falten les vacances de Setmana Santa que també seran quinze dies. I finalment les de l’estiu. Què faré aquest estiu? Faig un gran viatge?
Tornem-hi. Què faig demà? Hauria de programar alguna cosa... Però, no sé què. Són tant bonics. Ja els torno a veure tots allà assegudets davant meu. Xerrant entre ells, fent-se una abraçada de retrobada de després de vacances, posant-se un petit a la falda com faig jo, l’altre enganxat al «doudou»... i jo provant de fer la data. Que bufons. Ja tinc ganes d’agafar-ne un i fer-li pessigolletes o pessigar-li les galtes o fer-li arri arri tatanet...
Ostres concentra’t! Pro-gra-ma-ció! A veure, totes les idees que has tingut durant les vacances: els portaré les plantes mig mortes de casa i els confiaré la tasca de fer-les reviure (amb això ja tindrem tot el tema del món vegetal, mètode científic d’observació i hipòtesi...). Pel projecte de la volta al món farem allò dels diferents alfabets (així ja tindré grafisme i descoberta del món). Per psicomotricitat: el parc! Que comença el bon temps...
Sí, sí, sí. Ja saps les grans línies, ja saps que segueixes els programes, això és allò que et demanen: les progressions. Ja podries escriu-re-les com vol l’inspector. Però és que no en tinc ganes. És com si em posés amb trajo i corbata per anar a la platja. M’agrada tenir una vaga idea de la programació anual, però no suporto encasellar-me en una cosa escrita i rígida.
Iep! Ja hi tornes a ser. PROGRAMACIÓ. A veure, quan començaré totes les idees que he tingut en funció del que va anar passant el més passat? Ja saps que no ho pots fer tot el primer dia. Ja anirà sortint. A més ja saps que no et podràs resistir quan el V. en demani programació a la carta: «Betty, avui podem escriure un llibre?» o la N. et torni a demanar: «Aquesta tarda podrem fer maquillatges?» Que són bonics! I tenen sempre tantes idees genials.
Ara sí: programació. On tinc aquells fulls tant bonics i ben estructurats per escriure allò que farem a cada franja horària? A l’escola? Va però si ja t’ho saps de memòria: A primera hora «Bon dia» i de fet no he de programar res, ja està tot super organitzat, cadascú té la seva tasca. I si m’avorreix aquesta rutina ja els distorsionaré jo com vulgui, com que sóc la mestra abusaré del meu poder i proposaré una cançó, una dansa, un embarbussament... el què em piqui.
Ja està. Ja estic desprogramant abans de programar...
I si m’ho torno a permetre? El primer dia fem el què volem. Si no programo res, no m’estressaré de no fer el que he programat. Així podré gaudir tranquil·lament de cada un d’aquests petits éssers fantàstics que m’acompanyen cada dia. I si no sorgeix res (cosa molt estranya perquè fins ara no m’ha passat mai) doncs ja utilitzaré tots els joquers que tinc a punt: jocs pedagògics que hi ha a l’armari gran, llibreta de dibuix lliure, cançoner, contes del món...
Sí ja està! Programat! Programo diu lliure per demà!
Aish, ja tinc ganes de començar l’escola!