"No té postura de mestra" em va dir l'inspector.
Ostres! Resulta que les mestres també tenim una postura. Com la del caçador immòbil quan mira pel visor la presa que està a punt de cruspir-se o el jugador de golf elegant amb els braços alçats visualitzant un terreny planer on fer aterrar la pilota o les ballarines amb moviment fi, altívol i delicat voleiant en silenci airat cap al centre de la sala de ball.
Quina deu ser la postura de mestra? En tot cas, no és l'estrès que vaig mostrar el dia de la inspecció.
Potser és l’estat letàrgic en el què em trobo els dilluns al matí a primera hora ? O l'excitació dels dimarts quan tinc moltes ganes de començar un nou projecte ? O l’estat d’admiració que puc patir en qualsevol moment del dia quan algun alumne em sorprèn un cop més ? O el descontrol en el què em trobo quan tinc el desig irresistible de petonejar un petit perquè m’ha fet qualsevol monada ? O l’estat d’orgull gairebé matern que explota dins tot el meu cos quan un mocós troba la solució d’un problema que jo no havia estat capaç de resoldre ? O la còlera que se m’escapa per totes les juntes òssies i musculars quan un petit detall ha fet petar el globus de la paciència que estava tibant a rabiar ? O l’esverament que contagio a tots els petits éssers del meu voltant i a algun de més gran quan fem una festa improvisada ballant salsa amb una música una mica massa forta ? O l’estat de lucidesa en què a vegades em sorprenc a mi mateixa i salvo algun infant d’un cop de bastó d’un company ? O l’estat de rigidesa que provoca una alerta màxima i de cop i volta tota la classe va recta com un pal ? O l’estat d’exigència que s’empara de mi quan vull que la feina estigui tota acabada abans del migdia ? O el hipisme que m’hipnotitza un matí de primera i ho trobo tot absolutament meravellós ? O el reviscolament que pateixo quan un conte que he explicat ha agradat a petits i grans i me’n demanen un altre ? O l’estat de decepció i ràbia de mi mateixa quan se m’ha tornat a escapar un crit ? O l’estat catatònic en el què estic cada divendres a última hora després d’una setmana de dies de 11 i 12 hores de feina seguida sense cap pausa pipí?
Aish ! Que difícil… Quina deu ser la postura de mestra ? Potser no és cap d’aquestes ?
Em ve al cap la imatge de mestra perfecta, vestida amb trajo i camisa, asseguda amb l’esquena ben dreta, sense cap arruga ni cap taca al pantaló. Simpàtica, afable i bonica. Amb tots els infants al voltant escoltant-la meravellats, amb prou confiança per acostar-s’hi i formular encuriosits preguntes sempre pertinents i al mateix temps amb prou respecte per no dir mai res fora de to. Una mestra que fins i tot és fantàstica quan s’equivoca o quan s’enfada. Que en sap de tot i que és elegant fins i tot quan quan ha de cercar alguna cosa que no sap. Amb una mirada tendra, protectora, seriosa i exigent al mateix temps. Mmm… en què em fa pensar ? A sí ! La blanca neus ?
Deu ser aquesta la veritable postura de mestra ? La de mestra Walt Disney ? Jo que porto anys repetint-me que el príncep blau no existeix i ara resulta que existeix la mestra blava ?
Aish ! que complicat això de reflexionar...
Ostres! Resulta que les mestres també tenim una postura. Com la del caçador immòbil quan mira pel visor la presa que està a punt de cruspir-se o el jugador de golf elegant amb els braços alçats visualitzant un terreny planer on fer aterrar la pilota o les ballarines amb moviment fi, altívol i delicat voleiant en silenci airat cap al centre de la sala de ball.
Quina deu ser la postura de mestra? En tot cas, no és l'estrès que vaig mostrar el dia de la inspecció.
Potser és l’estat letàrgic en el què em trobo els dilluns al matí a primera hora ? O l'excitació dels dimarts quan tinc moltes ganes de començar un nou projecte ? O l’estat d’admiració que puc patir en qualsevol moment del dia quan algun alumne em sorprèn un cop més ? O el descontrol en el què em trobo quan tinc el desig irresistible de petonejar un petit perquè m’ha fet qualsevol monada ? O l’estat d’orgull gairebé matern que explota dins tot el meu cos quan un mocós troba la solució d’un problema que jo no havia estat capaç de resoldre ? O la còlera que se m’escapa per totes les juntes òssies i musculars quan un petit detall ha fet petar el globus de la paciència que estava tibant a rabiar ? O l’esverament que contagio a tots els petits éssers del meu voltant i a algun de més gran quan fem una festa improvisada ballant salsa amb una música una mica massa forta ? O l’estat de lucidesa en què a vegades em sorprenc a mi mateixa i salvo algun infant d’un cop de bastó d’un company ? O l’estat de rigidesa que provoca una alerta màxima i de cop i volta tota la classe va recta com un pal ? O l’estat d’exigència que s’empara de mi quan vull que la feina estigui tota acabada abans del migdia ? O el hipisme que m’hipnotitza un matí de primera i ho trobo tot absolutament meravellós ? O el reviscolament que pateixo quan un conte que he explicat ha agradat a petits i grans i me’n demanen un altre ? O l’estat de decepció i ràbia de mi mateixa quan se m’ha tornat a escapar un crit ? O l’estat catatònic en el què estic cada divendres a última hora després d’una setmana de dies de 11 i 12 hores de feina seguida sense cap pausa pipí?
Aish ! Que difícil… Quina deu ser la postura de mestra ? Potser no és cap d’aquestes ?
Em ve al cap la imatge de mestra perfecta, vestida amb trajo i camisa, asseguda amb l’esquena ben dreta, sense cap arruga ni cap taca al pantaló. Simpàtica, afable i bonica. Amb tots els infants al voltant escoltant-la meravellats, amb prou confiança per acostar-s’hi i formular encuriosits preguntes sempre pertinents i al mateix temps amb prou respecte per no dir mai res fora de to. Una mestra que fins i tot és fantàstica quan s’equivoca o quan s’enfada. Que en sap de tot i que és elegant fins i tot quan quan ha de cercar alguna cosa que no sap. Amb una mirada tendra, protectora, seriosa i exigent al mateix temps. Mmm… en què em fa pensar ? A sí ! La blanca neus ?
Deu ser aquesta la veritable postura de mestra ? La de mestra Walt Disney ? Jo que porto anys repetint-me que el príncep blau no existeix i ara resulta que existeix la mestra blava ?
Aish ! que complicat això de reflexionar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada