Terra mullada

Aquells dies que estàs massa cansada per afrontar tot aquella massa d’energia humana plena de caràcters, mocs, mirades, plors, refusos, idees genials... decideixes baixar les armes i simplement observar. Buides la ment per uns instants i et deixes portar per allò que capten els teus ulls i tots els teus sentits en absència de judici. I és en aquest estat de treva o més ben dit de rendició que la vida et pot oferir un d’aquells màgics regals. En el lapsus de menys d’un segon fas un viatge al món d’infant.
«Terra fina, molt molt fina. És pols de terra. És un tresor. N’he acumulat molta. Uau! Terra fina.» I el cap s'il·lumina d’una sensació indescriptible de plenitud. Aquell moment de TERRA FINA t’anestesia totes les males ones i només perceps benestar. Quin altre cosa del món et podria proporcionar més felicitat que aquella muntanyeta de pols màgica que has aconseguit fer en mitja hora de pati.
I és en aquest moment d’èxtasi infantil que decideixo fer la vista grossa i no dir res al R que he vist passar amb la boca plena d’aigua per fer fang d’amagat a l’altra punta del pati, en la petita parcel·la de terra que prova de sustentar l’arbre a qui ja han despullat un terç de les arrels i no sé com encara s’aguanta dret. Ho sé que no sabrà controlar-se i que tot el seu cos acabarà massa a prop del fang i la terra. Sé que s’embrutarà els pantalons nous. Sé que la seva mare li farà uns crits descomunals a la sortida de l’escola, malgrat jo ja li hagi explicat vàries vegades que és normal que els infants s’embrutin. Sé que passarà una mala estona i que després de ser renyat es portarà encara pitjor durant un parell de dies pegant a un petit de dos anys perquè sí...
Però pel principi de la felicitat infantil decideixo no veure tot això. I qui sap... potser aquest cop el principi tocarà també el cap dels pares atrafegats i estressats que no tenen normalment la sort de volar pels núvols dels cels dels infants. Potser quan la mare vingui, no veurà pantalons bruts. Potser sentirà l’olor de terra mullada. «Terra mullada, molt molt mullada. És fang compacte. És un tresor. N’he acumulat molta. Uau! Terra mullada» i el cap també se li il·luminarà d’una sensació indescriptible de plenitud guiada per l’olor del món dels infants.