Regal de Nadal

Tenia el cor trencat. Li havia de dir a la seva mare que hi havia alguna cosa que sortia dels límits del que jo considerava la «normalitat». No sabia per on començar. I quan menys m’ho esperava vaig sentir una mà que m’agafava l’espatlla i m’acompanyava dolçament. . «Crec que hauria de portar el meu fill a l’ortofonista perquè encara no parla».
Era el moment perfecte per passar-li missatges clars. I semblava que comprenia el que li deia. Però em vaig trobar en un combat delicat de llançament de plomes. Jo bufava ben fort perquè cada ploma que li llançava a la mare d’aquella criatura blanca li arribés al coll i li fes una mica de pessigolles. A vegades es tronxava de riure i a vegades semblava que mai hagués sentit ni el més mínim pessigolleix. Em desesperava.
Va decidir treure el nen de l’escola.
M’arrancaven dels braços aquell ésser fràgil i suau que tant m’havia costat comprendre. On se me l’emportava? Entre quines mirades el volia confiar? NO! Era meu! Què li passaria si el portaven davant d’algú que no el pogués comprendre? Acabaria sol, castigat, isolat... i potser el destinarien a una escola especialitzada... NO!
L’únic que podia fer era acceptar la decisió i acompanyar la mare per tal que l’impacte del canvi i adaptació a una nova escola d’aquell petit de quatre anys fos el més còmode possible. Vaig rendir-me, vaig baixar els braços, vaig voler deixar de tenir raó i vaig allargar una mà a aquella mare campiona i coratjosa perquè pogués marxar lliurement.
A vegades no comprens els tombants de la vida. És com si les línies rectes deixessin d’existir i l’únic que pren sentit són les carretes de ports de muntanya plenes de revolts. I quan menys t’ho esperes arribes al punt més alt i les delícies del paisatge se t’ofereixen lliurement pel plaer de tots els teus sentits.
«He decidit que el deixo a l’escola»
Preciós i exquisit regal de Nadal. No vaig poder esborrar el somriure durant molts i molts dies. Estic contenta! Molt contenta de tenir l’Enric a la meva classe. Ara ja no em molesten els seus crits, ja no m’enravio quan no em fa cas o quan s’escapa de la classe. Quan el miro, veig el dolç regal de Nadal i els milions de segons que m’han ofert de la seva companyia.